Cròniques Birmano-Australianes (IV)

Townsville, 21 de desembre de 2014.

Com diria Guy Delisle a les seves cròniques, “un mes de fieles y leales servicios”. Fa quasi tres setmanes que he acabat l’estada a Scitech, i fa quasi tres setmanes que he començat un viatge per carretera pel país amb l’Albert. Aquesta segona part del viatge ha sigut molt estimulant, i ara que ja queda menys per tornar cap a Barcelona em sento amb moltes ganes de tornar a l’atac a la feina. Aquest mes, gràcies a l’estada al museu, he revalidat la meva passió per la ciència i he après un munt sobre Austràlia.

Durant les últimes setmanes a Scitech he començat a treballar com un membre més de l’equip, i no com un voluntari. He guiat grups d’escoles pel museu i he fet presentacions jo sol en una de les noves exposicions del museu que tractava sobre ciència al jardí de casa. Una de les meves tasques era treure la gàbia dels fàsmids al públic i parlar de com la evolució ha convertit aquests insectes en una de les espècies més fascinants del regne animal.

Fàsmid és la paraula sofisticada pel que tota la vida hem conegut com a bicho palo i tots els insectes que s’assemblen a un pal, una fulla o qualsevol altra part d’una planta. Aquí a Austràlia poden mesurar fins a un pam i mig, però els que jo tenia encara eren jovenets, i hi cabien a la meva mà. Al principi em feia molta cosa tocar-los, però després de passar tantes hores amb ells els he agafat un afecte molt especial i ara, que ja fa temps que no sóc al museu, els trobo a faltar. Els fàsmids són possiblement una de les criatures més singulars de la natura, cada part del seu diminut cos i cada moment de la seva vida amaga centenars de milers d’anys de selecció natural. Centenars de milers d’anys d’història en una criatura adorable de només uns quants centímetres que et fa entendre perquè els insectes sempre han dominat i sempre dominaran el món.

SPINEY

Jane, la meva bicha-pala preferida

A part del meu idil·li amb els bicho palos també he ajudat a uns nens amb molt de talent a construir un cohet, els he preguntat com s’imaginen una reacció química, he fet levitar un tros de ceràmica, he fet tornados, robots i preguntes, un munt de preguntes. A través de tot això he vist totes les coses bones i dolentes d’Austràlia. Molts ja sabeu que darrere de la prosperitat d’Austràlia hi ha una història molt fosca de genocidi i racisme que ha portat a les comunitats indígenes d’aquest territori a viure en unes condicions molt lamentables. Tenia pensat dedicar més línies als plats bruts d’Austràlia, però escriure davant del mar de corall, prenent un gelat a l’ombra d’una palmera inspira més a escriure coses bones, així que ho deixaré per la següent. Maleït paradís!

Els australians tenen la magnífica habilitat de posar nom als objectes que utilitzen. Al museu els armaris es diuen Neville i Jeff; els jeeps amb els que creuen l’outback per portar la ciència als pobles més remots d’Austràlia, Graham i Ginger; el generador de corrent amb motor de gasoil, Bertha. Com es decideix que una màquina d’una tona de pes, greixosa i sorollosa tingui un nom tan bonic és encara un misteri per mi, però està clar que els australians són molt propensos a generar molt bon ambient.

Com al Georgie Dann, als australians els encanta la barbacoa, és l’esdeveniment de socialització per excel·lència d’aquest país. Els meus companys del museu s’han esforçat de valent a fer-me entendre la seva passió per la barbacoa, i en menys de dues setmanes vam fer tres barbacoes temàtiques; en una vam veure una temporada sencera de Black Books (una sèrie d’humor anglès), la segona era per tastar les delicadeses de carn i cervesa australiana, i la tercera va ser per observar el cel austral. La qüestió és que mai hi ha una mala excusa per comprar-te un paquet de cerveses de gingebre, una bossa de patates i apuntar-te a una barbacoa.

scross_02

La Creu del Sud, una de les constel·lacions del cel austral. (Foto de Google)

 

També he tingut temps per fer una mica de turisme per la costa occidental d’Austràlia. Un dimarts que vaig demanar lliure, em vaig llevar a les cinc del matí, vaig agafar el primer ferri cap a Rottnest Island, vaig llogar una bicicleta, vaig pedalejar menys de deu minuts i vaig ser el primer en deixar petjades a una platja de sorra blanca. El Sol brillava, la brisa marina suavitzava la calor, l’aigua era cristal·lina. La vida del turista és molt dura.

Rottnest Island és una illa de sorra a 20km de Perth i té la particularitat de ser l’únic habitat del marsupial més feliç del món,  la quoca. De la mida d’un gat domèstic, la quoca és l’animal que més vexacions ha patit a Austràlia. Abans de la colonització, la quoca ocupava tot el sud-oest del continent. Els primers exploradors les van confondre amb rates gegants (d’aquí el nom de Rottnest, de l’anglès “rat nest”, niu de rates), i les exterminaven en una tradició salvatge que consistia en jugar a futbol amb una quoca viva fins que aquesta moria. Ara és una espècie protegida, i fer-li mal et costarà una multa de 10,000$, però només queden en llibertat en aquesta illa no més gran que Formentera. Si es diu que la quoca és el marsupial més feliç del món és perquè, com els dofins, sempre tenen un somriure a la boca i sorprenentment no tenen cap mena de por als humans. Per això molta gent les alimenta i les cuida, i de fet, moltes quoques de Rottnest se t’apropen buscant que els donis menjar.

quoca

Les platges de Rottnest, i la quoca

 

Rottnest va ser potser el primer tastet de la naturalesa Australiana que vaig veure. Ara fa tres setmanes que l’Albert i jo estem explorant la riquesa natural d’aquest continent i estem més que encantats. És un país increïble. Espero ser capaç de descriure amb paraules i fotos el que he vist en aquesta ruta de casi 10,000km en el que segurament serà la última crònica. M’encanta aquest país, de debò.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s